La universidad de educación de la ciudad de Lleida da a los alumnos de esta un amplio abanico de posibilidades a la hora de realizar sus prácticas.
Teniendo recientes los ejemplos de las dos chicas que estuvieron tanto en Paris como en Londres, esta última semana nos visitaron dos chicas las cuales han cursado sus prácticas de magisterio en educación infantil en la ciudad de Méjico en la misma escuela y durante el mismo periodo aunque en clases distintas.
Estas abrieron su presentación haciendo gran hincapié en algo que para ellas resulta muy importante y es la gran influencia que ejerce Estados unidos sobre esta ciudad.
Un ejemplo curioso y que muestra esto a la perfección es: no llaman a las aulas clases sino Kínder palabra inglesa.
Como en otros centros se realiza la acogida de 8:30-9:00, es la franja horaria que se tiene estipulada para que los padres vayan llevando a sus hijos a las distintas clases (esto solamente sucede en la etapa de infantil). Las clases se realizan hasta la una y media y estas las distribuyen siempre de media hora en media hora. Las materias que se imparten son lectoescritura, música, danza, valores…
Es importante destacar que la tutora únicamente realiza con los niños lectoescritura i vivencia, las demás se realizan con especialistas de cada área.
Esta escuela se diferencia de las demás (a mi parecer) por un método usado por Paulina Arévalo que consiste en ejercitar las manos con el propósito de que los niños coordinen adecuadamente estas.
La duración de las sesiones oscila entre diez y veinte minutos aproximadamente.
Primero se realiza un calentamiento que consiste en movimientos con todo el cuerpo, no únicamente con las manos como por ejemplo: nos levantamos, andamos por la clase cuando cierre la luz nos sentaremos en el suelo…
Una vez el calentamiento ya está realizado se pasa a realizar los ejercicios estrictamente dichos, todos los niños apoyan las dos manos en su mesa y la maestra les va dando indicaciones mano derecha fuera, dentro…mano izquierda fuera, dentro…aunque parezca sencillo no lo es y ayuda mucho a los niños a adquirir la capacidad de coordinar muy importante en la etapa en la que nos encontramos.
Después de cada ejercicio se hace un descanso de diez segundos moviendo las manos de arriba hacia abajo.
A las dos semanas de estar Pili y Pili en la escuela empezaron a realizar actividades no graficas que ayudan a desarrollar la motricidad fina: utilización de tijeras, picado, atar y desatar cordones…
Después de trabajar el dominio de la mano acuradamente, empezaron con las letras de una forma muy significativa y cercana a ellos, su propio nombre. Para iniciarse en la lectoescritura la profesora le proporciona una plantilla a cada niño con su nombre. Deben utilizarla para escribir su nombre en cualquier ficha o trabajo que realicen. En un principio todos los niños hacen uso de ella, repasando con el lápiz los espacios en blanco pero poco a poco ellos mismos prescinden de la plantilla ya que han aprendido y saben escribirlo sin apoyo.
A la enseñanza de la lectoescritura se le da continuidad con las silabas y finalmente con las letras. Ellos mismos se dan cuenta de que lo que se dice se puede escribir, y comparan las letras que tiene cada nombre por ejemplo: Valentina tiene una A y Paula (dos niñas de la clase) también tiene A…
Es importante destacar que todos los objetos en clase tienen su nombre escrito, ejemplo: pizarra, mesa… entonces ellos mismos se dan cuenta que los objetos que les rodean tienen letras en común con sus propios nombres.
Después de esto se pasa a trabajar con proyectos y ellas realizan el proyecto sobre Miro para acercar a los niños a la cultura que ellas tienen utilizando en este caso un pintor catalán.
Para ello cuelgan fotografías de los cuadros de este por toda la clase con el nombre escrito al lado de cada uno de ellos tanto en letra minúscula como en letra mayúscula.
Intentan realizarlo todo de una forma lúdica y que estos únicamente aprendan palabras sueltas.
Para finalizar destacar, que ellas califican su experiencia de forma muy positiva y animan a todas las personas a tener esta experiencia ya sea en Méjico, Londres… porque enriquece a la persona tanto personalmente como profesionalmente.
diumenge, 16 de maig del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
.jpg)
.jpg)
.jpg)
diumenge, 28 de febrer del 2010
Generalitat
Currículum
En l'àrea de comunicació i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els
diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables
que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això
serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona
adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable
entre tots els membres de la comunitat educativa.
Per mitjà de la llengua oral l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements,
expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la
pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir
de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument
d'aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi.
En l'àrea de comunicació i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els
diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables
que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això
serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona
adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable
entre tots els membres de la comunitat educativa.
Per mitjà de la llengua oral l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements,
expressar i comunicar idees i sentiments, verbalitzar el que està imaginant, regular la
pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir
de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument
d'aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi.
Escola
Puntedu
Un programa creat amb l’objectiu de fer de la biblioteca escolar un espai de recursos on podem trobar informació de tot tipus sempre enfocat de un punt de vista educatiu a l’abast dels alumnes, els professor i la comunitat educativa.
També es considera un espai d’aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, volen aconseguir que els alumnes es formin com persones autònomes, critiques i constructores del seu propi coneixement.
Programa integrat de llengües
Els llenguatges son una eina molt important per l’esser huma tan individualment com per relacionar-se en grup, fa de intermediari entre unes persones i d’altres i amb el seu entorn. La llengua ha de ser viscuda pels seus parlants. A l’escola això significa ensenyar i aprendre a conèixer, a fer i a ser amb l’ús reflexiu de la llengua.
El mon en el que vivim dona importancia a la comunicació en directe, entre els companys de classe, entre professors i alumnes, entre la gent que ens trobem cada dia…
El llenguatge dins del Projecte Integrat de Llengües és considerat un instrument central en l’aprenentatge dins de totes i cadascuna de les àrees curriculars.
La llengua oral és la primera forma verbal que utilitzem els mestres i els nens a l’escola per descriure, explicar, argumentar...
Un programa creat amb l’objectiu de fer de la biblioteca escolar un espai de recursos on podem trobar informació de tot tipus sempre enfocat de un punt de vista educatiu a l’abast dels alumnes, els professor i la comunitat educativa.
També es considera un espai d’aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars, volen aconseguir que els alumnes es formin com persones autònomes, critiques i constructores del seu propi coneixement.
Programa integrat de llengües
Els llenguatges son una eina molt important per l’esser huma tan individualment com per relacionar-se en grup, fa de intermediari entre unes persones i d’altres i amb el seu entorn. La llengua ha de ser viscuda pels seus parlants. A l’escola això significa ensenyar i aprendre a conèixer, a fer i a ser amb l’ús reflexiu de la llengua.
El mon en el que vivim dona importancia a la comunicació en directe, entre els companys de classe, entre professors i alumnes, entre la gent que ens trobem cada dia…
El llenguatge dins del Projecte Integrat de Llengües és considerat un instrument central en l’aprenentatge dins de totes i cadascuna de les àrees curriculars.
La llengua oral és la primera forma verbal que utilitzem els mestres i els nens a l’escola per descriure, explicar, argumentar...
Ciutat
Municipi lector
El programa de Municipi lector esta pensat per involucrar a la població en els següents objectius:
-Aconseguir que els nens petits fins a primària vegin en la lectura una eina de diversió i entreteniment.
-Augmenta el nivell de la lectura en els nens.
-Implicar a totes les entitats i tots els ciutadans del poble o ciutat en el projecte.
-Compromís per part de la societat davant la lectura.
-Forma ciutadans responsables amb l’entorn a partir de la lectura.
Pla educatiu de l'entorn
Es una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a la gran quantitat de necessitats que tenim a la societat. Instrument que serveix per donar resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels més petits, en els diferents àmbits que aquestos es poden trobar.
Es troba dirigit a tothom però especialment a sectors socials més marginats.
L’educació dels ciutadans i ciutadanes, per aquest mon hauria de ser:
-Integral: fent front a tots els aspectes de la persona, no nomes en el àmbit intel•lectual sinó també en les capacitats socials.
-Contínua: ha de abastar tot el dia.
-Arrelada: Referents d’identitat compartits que vinculin les persones a projectes de futur, que donin un sentit al treball i convivència.
-Cohesionadora: Promoure la integració social, a causa de la gran immigració que es dona en els últims temps.
-Inclusiva: Igualtat d’oportunitats, evitant qualsevol tipus de marginació i exclusió.
-En xarxa: Fer entre tots una xarxa educativa ben cohesionada, això requereix un treball ben fet per part de tots els organismes que treballen en el desenvolupament dels més joves.
El programa de Municipi lector esta pensat per involucrar a la població en els següents objectius:
-Aconseguir que els nens petits fins a primària vegin en la lectura una eina de diversió i entreteniment.
-Augmenta el nivell de la lectura en els nens.
-Implicar a totes les entitats i tots els ciutadans del poble o ciutat en el projecte.
-Compromís per part de la societat davant la lectura.
-Forma ciutadans responsables amb l’entorn a partir de la lectura.
Pla educatiu de l'entorn
Es una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a la gran quantitat de necessitats que tenim a la societat. Instrument que serveix per donar resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels més petits, en els diferents àmbits que aquestos es poden trobar.
Es troba dirigit a tothom però especialment a sectors socials més marginats.
L’educació dels ciutadans i ciutadanes, per aquest mon hauria de ser:
-Integral: fent front a tots els aspectes de la persona, no nomes en el àmbit intel•lectual sinó també en les capacitats socials.
-Contínua: ha de abastar tot el dia.
-Arrelada: Referents d’identitat compartits que vinculin les persones a projectes de futur, que donin un sentit al treball i convivència.
-Cohesionadora: Promoure la integració social, a causa de la gran immigració que es dona en els últims temps.
-Inclusiva: Igualtat d’oportunitats, evitant qualsevol tipus de marginació i exclusió.
-En xarxa: Fer entre tots una xarxa educativa ben cohesionada, això requereix un treball ben fet per part de tots els organismes que treballen en el desenvolupament dels més joves.
Práctiques de Carol Cosconera
Vicente Cañada Blanch, Londres
La alumna de la universitat d’educació de Lleida, al igual que la Paris va tenir la possibilitat de portar a terme les practiques en un altre país, pro en aquest cas fou un institut, Vicente Cañada Blanch.
El institut utilitza les dos llengües tan el espanyol, llengua oficial de l’escola com l’anglès, la interrelació que es produeix entre les dos afavoreix als alumnes notablement.
Depenent de la llengua materna dels nens, també cursen d’altres com pot ser el gallec, realment curiós.
L’escola utilitza la metodologia de treballar amb projectes contextualitzats per tal de que es doni un aprenentatge significatiu.
Ha diferencia de l’escola de la Paris, aquest centre no utilitza fitxes per treballar, sinó que es deixa caure tot el pes en l’expressió oral, per lo que la lectura, les cançons son una eina habitual a l’aula.
Els passos a seguir habitualment són:
1- La mestra escriu la paraula a la pissarra.
2- Amb l’ajuda de la mestra es llegeixen els fonemes.
3- Es conten les síl•labes i lletres que conte la paraula.
4- Cada nen ho escriu al seu quadern.
La alumna de la universitat d’educació de Lleida, al igual que la Paris va tenir la possibilitat de portar a terme les practiques en un altre país, pro en aquest cas fou un institut, Vicente Cañada Blanch.
El institut utilitza les dos llengües tan el espanyol, llengua oficial de l’escola com l’anglès, la interrelació que es produeix entre les dos afavoreix als alumnes notablement.
Depenent de la llengua materna dels nens, també cursen d’altres com pot ser el gallec, realment curiós.
L’escola utilitza la metodologia de treballar amb projectes contextualitzats per tal de que es doni un aprenentatge significatiu.
Ha diferencia de l’escola de la Paris, aquest centre no utilitza fitxes per treballar, sinó que es deixa caure tot el pes en l’expressió oral, per lo que la lectura, les cançons son una eina habitual a l’aula.
Els passos a seguir habitualment són:
1- La mestra escriu la paraula a la pissarra.
2- Amb l’ajuda de la mestra es llegeixen els fonemes.
3- Es conten les síl•labes i lletres que conte la paraula.
4- Cada nen ho escriu al seu quadern.
Práctiques de Elvira Paris
Federico García Lorca, Paris
Les practiques son un indici de que el nou camí que vam començar anys enrrere amb un cúmul de sentiments creuats esta apunt de acabar i que novament comencem un camí nou que finalment ara si ho fem sols.
En la actualitat tenim la gran sort de poder cursar-les en diferents parts del mon, obrin-nos noves portes.
Aquest es el cas de la Paris, que com el seu propi nom indica va anar a Paris.
El col•legi que la va acollir és diu Federico Garcia Lorca, situat privilegiadament al costat de la torre Ifel i un entorn cultural ric. El col•legi gaudeix de tindre un edifici històric.
Dins de la escola, la diversitat de procedència de l’alumnat es molt ric.
Centra’ns en l’aula que va estar la Paris, veiem que els alumnes venen de procedència molt diversa: Hispano argentins, Franco colombians...
Cada col•legi organitza els seus objectius al voltant de la metodologia que pensen que es més efectiva per el que es proposen.
Tenint en conte el país on es trobe l’escola fan una hora diària de francès, el que venen a ser cinc hores setmanals. I per altra banda dos hores setmanals, en dos dies diferents d’anglès. Per lo que respecte a totes les demés classes aquestes es desenvolupen amb la llengua vehicular de l’escola, l’espanyol.
Es dona importància a la coordinació, per lo tant s’estableix una relació de les matèries entorn a un mateix tema.
Pel que fa a la letroescriptura, es fa partint dels coneixements previs que te el nen. Crida l’atenció que es fa de forma individualitzada , fent dictats que parteixen de un dibuix. Per exemple: un dibuix de la padrina i se li diu molt poc a poc es la padrina, segons avança el curs això es fa més ràpid. Una vegada la frase esta escrita se li diu quina lletra es aquesta.
Pel que fa a la lectura es fa col•lectivament, identificant la primera lletra de les paraules. Un exemple seria: Fent referència al projecte que la Paris va proposar va ensenyar galeon i pirata entre d’altres, a partir de la primera lletra sabien que hi havia escrit.
El centre d’interès l’any que ella va estar era el còmic, però només es protagonista per les festes com pot ser la de Nadal.
Una cosa molt interessant i que mai havia escoltat son els tallers intercicle, en els que s’ajunten nens de diferents cicles i fan activitats conjuntament.
També sa de tenir en compte que tenen llibre per lo que aquest sa de compaginar amb els projectes.
Les fitxes es fan després de tindre una vivència, per lo que als racons fan puzles relacionats amb el tema, a la biblioteca llegeixen llibres... i després es fa la fitxa.
El primer projecte va ser del llop escollit per la mestra per relacionar-lo amb el tema dels animals. El segon projecte va ser dels pirates i el va organitzar la Paris a partir de les inquietuds del nens.
Durant el curs també es troba “el libro viajero” que es un llibre compartit per tots els nens de una mateixa classe, per tal de conèixer millor als seus companys.
A p.3 es fa sobre qui soc, on vaig néixer, que m’agrada fer...
A p.4 on visc, el meu barri, la meva casa...
A p.5 que m’agrada fer, aficions.
La classe esta distribuïda per racons, en cada racó hi ha una taula que forma un equip.
Moltes vegades aquestos s’utilitzen per als nens que acaben abans la feina perquè no distreguin als companys que son més lents o tenen una major dificultat.
Les practiques son un indici de que el nou camí que vam començar anys enrrere amb un cúmul de sentiments creuats esta apunt de acabar i que novament comencem un camí nou que finalment ara si ho fem sols.
En la actualitat tenim la gran sort de poder cursar-les en diferents parts del mon, obrin-nos noves portes.
Aquest es el cas de la Paris, que com el seu propi nom indica va anar a Paris.
El col•legi que la va acollir és diu Federico Garcia Lorca, situat privilegiadament al costat de la torre Ifel i un entorn cultural ric. El col•legi gaudeix de tindre un edifici històric.
Dins de la escola, la diversitat de procedència de l’alumnat es molt ric.
Centra’ns en l’aula que va estar la Paris, veiem que els alumnes venen de procedència molt diversa: Hispano argentins, Franco colombians...
Cada col•legi organitza els seus objectius al voltant de la metodologia que pensen que es més efectiva per el que es proposen.
Tenint en conte el país on es trobe l’escola fan una hora diària de francès, el que venen a ser cinc hores setmanals. I per altra banda dos hores setmanals, en dos dies diferents d’anglès. Per lo que respecte a totes les demés classes aquestes es desenvolupen amb la llengua vehicular de l’escola, l’espanyol.
Es dona importància a la coordinació, per lo tant s’estableix una relació de les matèries entorn a un mateix tema.
Pel que fa a la letroescriptura, es fa partint dels coneixements previs que te el nen. Crida l’atenció que es fa de forma individualitzada , fent dictats que parteixen de un dibuix. Per exemple: un dibuix de la padrina i se li diu molt poc a poc es la padrina, segons avança el curs això es fa més ràpid. Una vegada la frase esta escrita se li diu quina lletra es aquesta.
Pel que fa a la lectura es fa col•lectivament, identificant la primera lletra de les paraules. Un exemple seria: Fent referència al projecte que la Paris va proposar va ensenyar galeon i pirata entre d’altres, a partir de la primera lletra sabien que hi havia escrit.
El centre d’interès l’any que ella va estar era el còmic, però només es protagonista per les festes com pot ser la de Nadal.
Una cosa molt interessant i que mai havia escoltat son els tallers intercicle, en els que s’ajunten nens de diferents cicles i fan activitats conjuntament.
També sa de tenir en compte que tenen llibre per lo que aquest sa de compaginar amb els projectes.
Les fitxes es fan després de tindre una vivència, per lo que als racons fan puzles relacionats amb el tema, a la biblioteca llegeixen llibres... i després es fa la fitxa.
El primer projecte va ser del llop escollit per la mestra per relacionar-lo amb el tema dels animals. El segon projecte va ser dels pirates i el va organitzar la Paris a partir de les inquietuds del nens.
Durant el curs també es troba “el libro viajero” que es un llibre compartit per tots els nens de una mateixa classe, per tal de conèixer millor als seus companys.
A p.3 es fa sobre qui soc, on vaig néixer, que m’agrada fer...
A p.4 on visc, el meu barri, la meva casa...
A p.5 que m’agrada fer, aficions.
La classe esta distribuïda per racons, en cada racó hi ha una taula que forma un equip.
Moltes vegades aquestos s’utilitzen per als nens que acaben abans la feina perquè no distreguin als companys que son més lents o tenen una major dificultat.
Tot pensant
Es el nom d’una proposta basada en el recull de contes, que es tracten durant l’etapa de l’educació infantil.
La finalitat d’aquest projectes és crear i reforça les habilitats de pensament a l’escola, per tal de que aquestos siguin ciutadans que pensin i parlin raonadament, elements necessaris per la societat en al que ens ha tocat viure.
La presentació del llibre es fa a través de una marieta, anomenada Joanina que decideix llançar-se sobre un mapa i cau a la comunitat autònoma de Catalunya, on el que més li agrada son els contes populars com poden ser: la gallina Lina, l’aneguet lleig entre d’altres.
Tot això va acompanyat d’una sèrie d’activitats per realitzar a partir de la lectura dels contes.
La finalitat d’aquest projectes és crear i reforça les habilitats de pensament a l’escola, per tal de que aquestos siguin ciutadans que pensin i parlin raonadament, elements necessaris per la societat en al que ens ha tocat viure.
La presentació del llibre es fa a través de una marieta, anomenada Joanina que decideix llançar-se sobre un mapa i cau a la comunitat autònoma de Catalunya, on el que més li agrada son els contes populars com poden ser: la gallina Lina, l’aneguet lleig entre d’altres.
Tot això va acompanyat d’una sèrie d’activitats per realitzar a partir de la lectura dels contes.
La aventura de oír, de Ana Pelegrín
La aventura de oír es una obra fundamental para la divulgación y transmisión en el aula del cuento infantil tradicional. Memoria oral y escritura, tradición y recreación, vivencias con contadores de cuentos, propuestas para la expresión oral en talleres y en el aula, una antología de cuentos y una bibliografía actualizada.
Nos introduce en el mundo de los cuentacuentos, las nanas, las canciones y los juegos, nos enseña la importancia de lo oral en la formación del niño lector, y nos enseña a descubrir ese saber aprendido en la infancia y adormecido en la memoria del adulto, que nos pone en contacto con un patrimonio cultural cuya importancia no siempre es reconocida.
Contenido
1) De la literatura oral y el cuento.
2) El cuento maravilloso.
3) Viejos y nuevos contadores de cuentos.
4) Para contar y saber y saber para contar.
5) El taller de cuentos.
6) Antología de cuentos tradición oral.
7) Procedencia de los cuentos e ilustraciones. Bibliografía.
Ana Pelegrín
Nos introduce en el mundo de los cuentacuentos, las nanas, las canciones y los juegos, nos enseña la importancia de lo oral en la formación del niño lector, y nos enseña a descubrir ese saber aprendido en la infancia y adormecido en la memoria del adulto, que nos pone en contacto con un patrimonio cultural cuya importancia no siempre es reconocida.
Contenido
1) De la literatura oral y el cuento.
2) El cuento maravilloso.
3) Viejos y nuevos contadores de cuentos.
4) Para contar y saber y saber para contar.
5) El taller de cuentos.
6) Antología de cuentos tradición oral.
7) Procedencia de los cuentos e ilustraciones. Bibliografía.
Ana Pelegrín
Contar, por Gabriela Mistral
Gabriela Mistral, una de las mejores poetisas que existen sobre lengua española en la actualidad, publica para una revista de pedagogía un articulo interesantísimo sobre el arte del buen contar.
El arte del buen contar se desarrolla en todas las áreas, sin excepciones.
Pero realmente, poco o nada importa esta virtud infravalorada que poca gente pose o desarrolla en el ámbito escolar.
No siendo verdad que el que más sabe es el escritor sino aquellas personas que alimentaron nuestro folklore día a día, año a año y que lo siguen haciendo en la actualidad.
El buen contador es sencillo, humilde, no agota y va directamente al núcleo.
A opinión personal no deberían lucrarse del titulo de maestro aquellas personas que no contasen con fascinación y agilidad.
El arte del buen contar se desarrolla en todas las áreas, sin excepciones.
Pero realmente, poco o nada importa esta virtud infravalorada que poca gente pose o desarrolla en el ámbito escolar.
No siendo verdad que el que más sabe es el escritor sino aquellas personas que alimentaron nuestro folklore día a día, año a año y que lo siguen haciendo en la actualidad.
El buen contador es sencillo, humilde, no agota y va directamente al núcleo.
A opinión personal no deberían lucrarse del titulo de maestro aquellas personas que no contasen con fascinación y agilidad.
A B C D
Titulo: A B C D
Editorial: Kókinos
Autor: Bataille, Marion
Comentario criticó:Marion Bataille nos presenta el abecedario de manera atípica, haciendo única cada letra, utilizando materiales y maneras diversas como por ejemplo una v simétrica con un espejo…
La gran mayoría de letras están realizadas con volumen y algo muy interesantes es que en muchas de las letras para descubrirla tienes que ayudar a formarlas, haciendo participe al lector del libro dejando de ser este un mero espectador.
Una característica importante es que enseña el abecedario de una manera manual y sin necesidad de texto.
Categoría: Abecedario
El gran diccionario de los pequeños escolares
Titulo: El gran diccionario de los pequeños escolares
Editorial: Casterman
Autor: Héloïse, Antoine
Ilustrador: Godon, Ingrid
Comentario criticó: Como su propio nombre bien indica es un diccionario, pero no uno común de los que se tienen en todas las casas, bibliotecas, aulas…
Es una adaptación para los más pequeños, en el que encontramos en el centro de cada hoja una situación que se da habitualmente en la escuela y alrededor de esta todo el vocabulario relacionado con esta rutina.
Teniendo en cuenta que son pequeños, el autor substituye la explicación por dibujos. Como en otros muchos cuentos se utiliza letra de palo y fondo blanco para destacar mejor todos los elementos.
Categoría: Conocimiento
La siesta
Titulo: La siesta
Editorial: Kokinos
Autor: Nanclares, Silvia
Ilustraciones: Elático
Comentario criticó: Libro de conocimiento que nos explica una de las rutinas más habituales. Utilizando letra de palo y de manera muy clara nos dice varios indicios que marcan que es el momento de la siesta.
Realizar una rutina en la que los niños cada día hacen lo mismo les aporta una sensación de seguridad.
Las rutinas es un tema tan importante que se trabaja en todos los cursos escolares. La utilización de fotografías como imágenes hacen que el niño se vea más reflejado, sea mucho más real y esto es importante si tenemos en cuenta que es un libro de conocimiento y no de imaginación.
Categoría: Conocimiento
La Lilí vol un gatet
Títol: La Lilí vol un gatet
Editorial: la Galera
Autor: Bloch, Serge i de Saint Mars, Dominique
Comentari crític:La Líli vol un gatet, ens ensenya una manera de llegir un conte, canviant la tradicional narració per les vinyetes que s’utilitzen al còmic.
Ens explica la historia de uns gatets que sense saber com ni de on han sortit apareixen a casa de la Líli i el Max. Ells com es normal se’ls volen quedar però els pares no. Es un llibre que es pot introduir quan parlem dels animals a la vegada que es pot realitzar una activitat més lúdica com podria ser un debat amb preguntes com per exemple: teniu animals? Enteneu perquè els pares no volen animals al pis? ...
El senzill vocabulari emprat fa que sigui assequible a totes les edats. Els dibuixos pintats a pinzellades sense acabar li dona un toc divertit.
Categoria: Còmic
Gloria Fuertes os cuenta
Titulo: Gloria Fuertes os cuenta
Editorial: Susaeta
Autor: Fuertes, Gloria
Ilustraciones: Torcida, Maria Luisa
Diseño gráfico: Grez, Marcela
Comentario criticó: Libro de cuentos infantiles escritos en forma de poesía. La utilización de un léxico sencillo, hace realmente fácil su comprensión en la primera lectura, que puede ser apoyada por un CD. Los colores contrastan muy bien la letra y las imágenes, transmitiendo una sensación de paz al lector.
Las imágenes son dibujos probablemente porque atraen más a las personas a las que va destinado.
La extensa variedad de cuentos que hay dentro de un mismo libro hace que este sea un buen acompañante de viajes. No requiere ninguna situación especial para llevar a cabo su lectura en clase, siendo un libro fácil de amoldar a cualquier contexto.
Categoría: Poesía
¿Kiencomoqué?
Titulo: ¿Kiencomoqué?
Editorial: Kalandraka
Autor: José Parrondo
Ilustraciones: José Parrondo
Comentario critico: Narra la historia de un marciano que viaja a la tierra i se olvida su sombrero preferido en Marte, a partir de ahi pasara mil y una historias para recuperar su sombrero.
¿kiencomoqué? Es un libro de imaginacion que sirve para tratar de pasar un rato divertido, sobretodo porque en infantil gusta mucho imaginase cosas que nunca podran suceder.
Si algo caracteriza a los niños de esas edades es la inventiva tan desarrollada que tienen. Para llevarlo al aula una opcion divertida seria disfrazar a toda la clase de marcianitos en carnaval y relacionarlo con el cuento.
El autor utiliza letra en negrita, ligada y grande. Aunque las imagenes son mayormente el interes de este libro, siempre situadas sobre un fondo ocre para realzar más ahun tanto las ilustraciones como la escritura.
Categoría: Imaginacion
Orelles de papallona
Títol: Orelles de papallona
Editorial: kalandraka
Autor: Aguilar, Luisa i Neves, André
Comentari crític: Ens explica la historia de una nena a la que els demes nens nomes li troben defectes, però dels quals ella busca la part positiva, sense tindre cap tipus de problema per no seguir els canons de bellesa marcats per la societat.
Es un llibre preciós, amb unes il•lustracions molt fantasioses perfectes que ajuda encara més sinó al nen a entrar al seu mon paral•lel a la realitat.
Pel que fa a la escriptura, utilitza lletra de pal i un vocabulari sense gaires complicacions per la seva comprensió.
El tema del que parla el llibre es un tema molt actual i que cada vegada es dona a edats més tempranes, ja que malauradament en la societat en la que vivim la imatge juga un paper més que important.
Per lo tant parlar de aquest tema a infantil, farà que creixin sobre uns ciments sòlids.
Categoria: Imaginació
La pilota
Títol: La pilota
Editorial: Tandem
Autors: Masgrau i Plana, Fina i Fernando Bellver, Lourdes
Comentari critíc: Es la historia de dos nens, la Laia i en Toni, que comparteixen pilota per jugar al pati amb tant mala sort que aquesta surt a la carretera i es queden sense.
Es un conte de molt fàcil comprensió sense cap dificultat en el vocabulari. Es pot utilitzar en tots els cursos, però ens pot servir de gran utilitat en p.3 quan es tracta el tema de compartir, ja que aparti de ser un conte lúdic, conte una moralína.
Fins i tot podríem fer una escenificació, que fa més divertit i entenedor el missatge.
La escriptura esta feta a base de lletra lligada, cosa que sorprèn perquè la majoria es fan amb lletra de pal o majúscula.
Per les imatges han utilitzat un recurs sorprenent i molt poc comú, interposant dibuixos amb colors amb dibuixos en blanc i negre.
Es un llibre que ens pot donar molt joc a l’aula, poden treure una varietat de activitats relacionades amb diferents temàtiques.
Categoría: Imaginación
No vull anar a dormir
Títol: No vull anar a dormir
Editorial: Combel
Autor: Rius, Roser
Comentari crític: En Pep no vol anar a dormir al seu llit, així que intenta dormir de totes les maneres possibles fins que sen adona que dormir al seu llit es la millor opció.
Es un llibre curt però preciós que deixa que el nen jugui amb la seva imaginació. El tema del que tracta hem va semblar molt interessant ja que sol ser un moment difícil pels infants. Es el moment d’enfrontar-se a la foscor, quedar-se sol... coses que creen conflicte. A l’escola el podem utilitzar el primer curs o segon de infantil quan els nens fan el pas de dormir acompanyats a dormir sols.
Com en la majoria de contes utilitza la lletra de pal i un vocabulari senzill. Els colors apagats ajuden a ficar-se en situació i fer més creïble el conte, a l’hora dona sensació de tranquil•litat.
Categoria: Imaginació
Eduardo el niño más terrible del mundo
Titulo: Eduardo el niño más terrible del mundo
Editorial: Factoria K de libros
Autor: Burningham, John
Comentario criticó: Eduardo era un niño terrible se pasaba los días portándose mal pero un día la maldad se volvió en su contra, saliendo de sus travesuras algo bueno sucesivamente, esto convirtió a Eduardo en el niño más bueno del mundo.
En la etapa de infantil uno de los objetivos más importantes es que los niños muestren un comportamiento adecuado frente a todas las situaciones que se van dando, por ello la elección de este libro frente a otros. Creo que me puede resultar útil tanto a mí como a los niños.
Plasmar los dibujos sobre un fondo blanco es una buena táctica para conseguir que el lector se centre en lo que el escritor quiere en cada momento, a la vez que da nitidez tanto al texto, escrito con letra de palo como al dibujo.
Categoría: Imaginación
divendres, 26 de febrer del 2010
Introducción
Todo lo que pueden ver a continuación es una selección de libros de diferente temática, elegidos cuidadosamente. Mi objetivo es introducir a los más pequeños en el mundo fascinante de la lectura con libros que se suelen encontrar empolvados entre estanterías que por ellos mismos raramente cogerían. Es una realidad que muchos no saben leer, pero ahí esta la magia en el vinculo que se crea entre el lector y el oyente.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)