Práctiques de Elvira Paris

Federico García Lorca, Paris

Les practiques son un indici de que el nou camí que vam començar anys enrrere amb un cúmul de sentiments creuats esta apunt de acabar i que novament comencem un camí nou que finalment ara si ho fem sols.
En la actualitat tenim la gran sort de poder cursar-les en diferents parts del mon, obrin-nos noves portes.
Aquest es el cas de la Paris, que com el seu propi nom indica va anar a Paris.
El col•legi que la va acollir és diu Federico Garcia Lorca, situat privilegiadament al costat de la torre Ifel i un entorn cultural ric. El col•legi gaudeix de tindre un edifici històric.
Dins de la escola, la diversitat de procedència de l’alumnat es molt ric.
Centra’ns en l’aula que va estar la Paris, veiem que els alumnes venen de procedència molt diversa: Hispano argentins, Franco colombians...
Cada col•legi organitza els seus objectius al voltant de la metodologia que pensen que es més efectiva per el que es proposen.
Tenint en conte el país on es trobe l’escola fan una hora diària de francès, el que venen a ser cinc hores setmanals. I per altra banda dos hores setmanals, en dos dies diferents d’anglès. Per lo que respecte a totes les demés classes aquestes es desenvolupen amb la llengua vehicular de l’escola, l’espanyol.
Es dona importància a la coordinació, per lo tant s’estableix una relació de les matèries entorn a un mateix tema.
Pel que fa a la letroescriptura, es fa partint dels coneixements previs que te el nen. Crida l’atenció que es fa de forma individualitzada , fent dictats que parteixen de un dibuix. Per exemple: un dibuix de la padrina i se li diu molt poc a poc es la padrina, segons avança el curs això es fa més ràpid. Una vegada la frase esta escrita se li diu quina lletra es aquesta.
Pel que fa a la lectura es fa col•lectivament, identificant la primera lletra de les paraules. Un exemple seria: Fent referència al projecte que la Paris va proposar va ensenyar galeon i pirata entre d’altres, a partir de la primera lletra sabien que hi havia escrit.
El centre d’interès l’any que ella va estar era el còmic, però només es protagonista per les festes com pot ser la de Nadal.
Una cosa molt interessant i que mai havia escoltat son els tallers intercicle, en els que s’ajunten nens de diferents cicles i fan activitats conjuntament.
També sa de tenir en compte que tenen llibre per lo que aquest sa de compaginar amb els projectes.
Les fitxes es fan després de tindre una vivència, per lo que als racons fan puzles relacionats amb el tema, a la biblioteca llegeixen llibres... i després es fa la fitxa.
El primer projecte va ser del llop escollit per la mestra per relacionar-lo amb el tema dels animals. El segon projecte va ser dels pirates i el va organitzar la Paris a partir de les inquietuds del nens.
Durant el curs també es troba “el libro viajero” que es un llibre compartit per tots els nens de una mateixa classe, per tal de conèixer millor als seus companys.
A p.3 es fa sobre qui soc, on vaig néixer, que m’agrada fer...
A p.4 on visc, el meu barri, la meva casa...
A p.5 que m’agrada fer, aficions.
La classe esta distribuïda per racons, en cada racó hi ha una taula que forma un equip.
Moltes vegades aquestos s’utilitzen per als nens que acaben abans la feina perquè no distreguin als companys que son més lents o tenen una major dificultat.